Omaggio Cossiga

Sempre mi son valutato me stesso come uno che conosceva abbastanza bene l'Italia e tutto quello che riguarda questo grande paese. Purtroppo, una volta in più, mi rendo conto che non so neanche un cinque percento di quello che pensavo, in questo senso, quando abitavo a Pisa nel 1995 e poi negli anni che son venuti dopo, avevo sentito migliaie di volte il nome di Cossiga, come Presidente della Repubblica. Comunque, non sempre piaceva tutti, come di solito, accade sempre con tutti i politici secondo il colore che rappresentano, ma l'altro ieri ho sentito che Cossiga si è andato via per sempre nella città dove da tanti anni fa abitava, Roma. E come sicuramente sempre si ripete la stessa storia, son saliti diversi fatti de la sua vita che per la maggioranza di noi, qui a Catalunya, sconoscevamo profondamente. Francesco Cossiga, ha difeso quelli paesi senza Stato come la sua Sardegna, ed è diventato un forte amico del nostro paese quando si è posizionato davanti tutti i forum europei ed internazionali accanto la nostra realtà nazionale, e l'autodeterminazione dei popoli, questa fratellanza rimarrà eternamente, grazie Presidente Cossiga.

Sempre m'he considerat com algú que coneixia molt bé Itàlia i tot allò relacionat amb aquest gran país. Lamentablement, una vegada més, m'adono que no conec ni un cinc per cent del que pensava, en aquest sentit, quan jo vivia a Pisa al 1995 i durant els anys que van venir després, vaig escoltar milers de vegades el nom de Cossiga com a President de la República. No obstant això, no sempre va agradar a tothom, com sempre passa amb tots els polítics segons el color que representen, però l'altre dia vaig saber que Cossiga havia marxat per sempre a la ciutat on va viure durant molts anys, Roma. I com segurament sempre es repeteix la mateixa història, han sortit a la llum diferents esdeveniments de la seva vida desconeguts per a la majoria de tots nosaltres aquí a Catalunya. Francesco Cossiga, ha defensat sempre aquells països sense estat com la seva Sardenya, i es va convertir en un ferm amic del nostre país quan es va posar al nostre cantó davant de tots els fòrums europeus i internacionals defensant la nostra realitat nacional i l'autodeterminació dels pobles, aquesta germanor serà ja eterna, Gràcies President Cossiga.

Confecciono un vestit o preferixo anar nu?

Tots sabem que a Espanya sempre s'han desenvolupat unes polítiques d'ocupació més d'estil diguem-ne social, tant quan governaven els de la gavina com ara els de la rosa. Quan dic polítiques socials em refereixo que la base de la protecció a l'empleat ha estat basada sempre en subsidis o "ajuts" econòmics als desocupats en base a la seva cotització laboral. Això està bé quan està prou justificat, però el que ha provocat és la creació d'una cultura en certa gent (no tota es clar, no generalitzo) en la qual l'atur es veu com unes vacances pagades durant un temps. Qui no ha sentit dir? Com tinc dos anys d'atur, m'ho prendrè amb tranquil·litat el buscar feina. Per això és necessari crear un sistema de subsidi de l'atur basat en la variabilitat de causes que l'han provocat, igual que existeix variabilitat entre les persones: no és el mateix un senyor que durant dos anys no ha buscat feina o que ha refusat altres perque amb el seu màster no podia rebaixar-se a fer qualsevol cosa, que el senyor de cinquanta anys que per la seva edat l'han refusat de totes les feines que s'ha presentat.

Fins aquí el foment a l'empleat, però, no hem de dir res de foment a l'ocupació?, i qui dona ocupació?, les empreses. Perquè no crear un subsidi, subvenció o ajut (com vulgueu dir-li) per a que les empreses del nostre país no tanquin?, perquè en aquells casos on existeix viabilitat empresarial, en comptes de fer una política a posteriori no la fem preventiva?. Aquesta seria assumint l'Estat part del sou dels empleats i que aquest fos pagat per aquest mateix Estat (és un subsidi també, però a canvi de productivitat). Potser no totes les empreses es salvarien, però més que ara segur, el teixit empresarial és el vestit d'un país, sense aquest el país es troba nu i desprotegit pel futur.

Todos sabemos que en España siempre se han desarrollado unas políticas de empleo más de estilo digamos social, tanto cuando gobernaban los de la gaviota como los de la rosa. Cuando digo políticas sociales me refiero a que la base de la protección al empleado se ha basado siempre en subsidios o "ayudas" económicas a los desempleados en base a su cotización laboral. Esto está bien cuando está suficientemente justificado, pero lo que ha provocado es la creación de una cultura en cierta gente (no toda claro, no generalizo) en la que el desempleo se ve como unas vacaciones pagadas durante un tiempo. ¿Quién no ha oído decir? Como tengo dos años de paro, me lo tomaré con tranquilidad al buscar trabajo. Por eso es necesario crear un sistema de subsidio del paro basado en la variabilidad de causas que lo han provocado, al igual que existe variabilidad entre las personas: no es lo mismo un señor que durante dos años no ha buscado trabajo o que ha rechazado otros porque con su máster no podía rebajarse a hacer cualquier cosa, que el señor de cincuenta años que por su edad lo han rechazado de todos los trabajos a los que se ha presentado.
Hasta aquí el fomento al empleado, pero, ¿no debemos decir nada sobre crear fomento para el empleo?, y ¿quién da empleo?, las empresas. ¿Por qué no crear un subsidio, subvención o ayuda (como queráis decirle) para que las empresas de nuestro país no cierren?, ¿Por qué en aquellos casos donde existe viabilidad empresarial, en vez de hacer una política a posteriori no la hacemos preventiva? . Esta sería asumiendo el Estado parte del sueldo de los empleados y que éste fuera pagado por el mismo Estado (es un subsidio también, pero a cambio de productividad). Quizá no todas las empresas se salvarían, pero más que ahora seguro, el tejido empresarial es el traje de un país, sin éste el país se encuentra desnudo y desprotegido para el futuro.