Orgullós

Ahir a Barcelona, el poble de Catalunya va sortir al carrer, més d'un milió de catalanes i catalans, de tots els colors i ideologies, del nord, del sud, de tot arreu, per dir, PROU!, NOSALTRES DECIDIREM EL NOSTRE FUTUR (sigui quin sigui).

Jo, desgraciadament no hi era, estava de viatge i no vaig poder assistir-hi, us diré una cosa, estic fora de Catalunya, i aquí no ens entenen ni ens volen entendre, per tant, he pres una decisió i és no parlar més de política.

M'explico, per un cantó, no val la pena parlar degut que no arribarrem mai a cap punt de trobada ni d'entesa, i per cert "respecte" a la terra on estic viatjant i em trobo, per l'altre cantó penso...ja s'ho trobaran, nosaltres el que hem de fer és treballar i treballar amb un objectiu comú, arribar fins al final sense fer soroll, aixequem el nostre país i quan arribi el moment donem l'"estocada".

Uns diuen que 56.000 assistents, altres mitjans de comunicació s'empenyen en fer-nos veure que avui a la Plaça d'Espanya de Barcelona hi ha més gent seguint la "roja" que ahir al Passeig de Gràcia, sincerament ja no hem preocupa, després d'ahir, ja no hem preocupa, ara ja no...JA S'HO TROBARAN, nosaltres a lo nostre. Estic orgullós del poble de Catalunya i ho haig de dir fort i clar.

El màrqueting més enllà de Harvard.

Tots sabem que a Harvard, l'IESE i altres escoles importants de negocis els agrada estudiar casos d'empreses amb èxit, qui no ha sentit a parlar d'Apple, Google, Inditex?, sembla que darrerament Mercadona,etc,... Però existeix un màrqueting més enllà de les grans corporacions, un màrqueting més diguem-ne de "pà sucat amb oli", més de carrer, però igualment efectiu i digne d'estudi.

Un d'aquests casos m'el vaig trobar en un dels meus viatges per Astúries, on hi ha un restaurant de menjar "criollo" situat a les afores d'Oviedo (on per cert es menja molt bé), doncs segons em van explicar, quan el van obrir fa més de deu anys, el propietari va idear la següent estratègia de captació de mercat. Aquest bon senyor, es va plantejar, com fer que els cotxes que passen per davant d'aquesta "casona" s'aturessin, i el seu "target" escollís el seu negoci abans que la resta de la competència existent a la zona?. Doncs fàcil, davant del negoci, al descampat habilitat com a pàrquing, va aparcar un munt de cotxes adquirits a una deixalleria (desconec si comprats, llogats, deixats...). D'aquesta manera, quan un va a menjar on para? on no hi ha ningú? (per alguna cosa serà), o preferim aturar-nos i provar sort on no hi ha lloc per aparcar perquè està plé? (per preu, per qualitat, però alguna cosa tindrà). Resultat de l'iniciativa: Èxit total.

Todos sabemos que en Harvard, el IESE y otras escuelas importantes de negocios els gusta estudiar casos de empresas con éxito, ¿quien no ha oído hablar de Apple, Google, Inditex?, parece que últimamente Mercadona,etc,... Pero existe un márketing más allá de las grandes corporaciones, un márketing más digamos de "pà sucat amb oli", más de calle, pero igualmente efectivo y digno de estudio.

Uno de estos casos me lo encontré en uno de mis viajes por Asturias, donde hay un restaurante de comida "criolla" situado a las afueras de Oviedo (donde por cierto se come muy bien), pues según me explicaron, cuando lo abrieron hace más de diez años, el propietario ideó la siguiente estrategia de captación de mercado. Este buen señor, se planteo como hacer que los coches que pasan por delante de esta "casona" se parasen, y su "target" eligiera su negocio antes que al resto de la competencia existente en la zona?. Pues fácil, delante del negocio, en el descampado habilitado como aparcamiento, estacionó un montón de coches adquiridos a una chatarrería (desconozco si comprados, alquilados, prestados...). De esta manera, cuando uno va a comer ¿dónde para? ¿dónde no hay nadie? (por algo será), o ¿preferimos pararnos y probar suerte donde no hay sitio para aparcar porque está lleno? (por precio, por calidad, pero algo tendrá). Resultado de la iniciativa: Éxito total.

Suport a la manifestació pel nostre futur

El proper dissabte dia 10 de juliol de 2010, estem tots cridats a la manifestació per defensar la nostra voluntat violada per la gent de la gavina i quatre jutges del segle passat. Jo, desgraciadament, no podré assistir-hi, estic de viatge fora de Catalunya, però sense dubte hi seré en l'ànima i seguiré als mitjans de comunicació aquest acte de reivindicació nacional i popular. Ha arribat el moment de dir que, igual que jo a un senyor de Salamanca no li dic com s'ha de sentir ni què ha de ser, no podem permetre que uns senyors de fora de Catalunya ens diguin qui som i què hem de ser. Els catalans sigui quina sigui la decisió a prendre sobre el nostre futur, regionalisme o Comunitat Autònoma, federalisme, o independència, la hem de decidir la gent que vivim i treballem a Catalunya, ningú més. Per tant, dono suport clarament, SOM UNA NACIÓ I TENIM DRET A DECIDIR.

Atila al país dels uns, dels altres i dels de més enllà.

Ara amb la sentència sobre l'Estatut, que d'altra banda ja ens esperàvem, tot un seguit de reaccions estan sortint arreu, uns parlen de desafecció, altres d'independència, altres d'unitat,...

Però per mi, i encara que en el meu ideari comença a agafar forma el concepte autodeterminació i independència, qui més seny està posant és l'Artur Mas. Seny perquè, què és millor lluitar per una independència immediata de Catalunya sobre un país arrasat per Atila i els seus uns amb una rosa a la mà? on l'atur, la manca de competitivitat, la manca de projecte i de força de futur és el que ens trobem en aquest petit regne desolat. No cal primer reconstruir la nació?, recuperar el seny i l'empenta catalana?, l'orgull de ser emprenedors?, recuperar el terreny perdut?, que els catalans tinguin feina?, que les indústries siguin competitives?, que la R+D+I siguin l'enveja de tot l'Estat?, que tornin a dependre de nosaltres?. Sota aquesta premisa és quan ens podem plantejar ser independents en cas que el poble així ho consideri, donant un cop dos cops i ben forts, donant cops de falç!

Ahora con la sentencia sobre el Estatuto, que ya esperábamos, un montón de reacciones han salido de todos los sitios, unos hablan de desafección, otros de independencia, otros de unidad,...

Pero para mí, y aunque en mi ideario empieza a coger forma el concepto autodeterminación e independencia, quien más sentido está poniendo en todo esto es Artur Mas. Sentido porque, ¿Qué es mejor luchar por una independencia inmediata de Catalunya sobre un país arrasado por Atila y sus unos (sin h), con la rosa en la mano?, donde el paro, la falta de competitividad, la falta de proyecto y de fuerza de futuro es lo que nos encontramos en este pequeño reino desolado. ¿No es necesario primero reconstruir la nación?, ¿recuperar el sentido y el empuje catalán?, ¿el orgullo de ser emprendedores?, ¿recuperar el terreno perdido?, ¿qué los catalanes tengan trabajo?, ¿qué las industrias sean competitivas?, ¿qué el I+D+I sean la envidia de todo el Estado?, ¿qué vuelvan a depender de nosotros?. Bajo esta premisa es cuando nos podemos plantear ser independientes si el pueblo así lo considera, dando un golpe dos veces y bien fuertes, ¡dando golpes de hoz!.

Síndrome Web del "Mono de Pilot"

Actualment, ens estem acostumant que en bombardegin a casa amb campanyes telefòniques per captar nous clients, amb les bústies plenes de publicitat, les portes i persianes cobertes d'enganxines d'empreses de manyans, a la televisió els anuncis duren més que els programes...

I a Internet, contemplem com hi han pàgines webs on la presència de banners és tan gran què quan saps de que va la web que has visitat t'has oblidat del perquè havies fet click al link.

Jo això li dic això el "Síndrome del Mono de Pilot", on la publicitat ocupa tot l'espai existent. Però igual que en la roba dels pilots si té sentit aixó, als webs esmentats el que fa és provocar una pèrdua de la suposada capacitat i utilitat que pot tenir un determinat website, perquè aquesta es perd darrera de tants banners de colors i de moviment, perdent a la llarga (i segons el meu criteri) l'efectivitat que el procés publicitari poguès tenir.

Actualmente, nos estamos acostumbrando a que nos bombardeen en casa con campañas telefónicas para captar a nuevos clientes, con los buzones llenos de de publicidad, las puertas y persianas cubiertas de pegatinas de cerrajeros, en la televisión los anuncios duran más que los programas...

Y en Internet, contemplamos como hay páginas web donde la presencia de banners es tan grande que cuando sabes de que va la web que has visitado te has olvidado de porqué había clicado en ese link.

Yo a esto le llamo el "Síndrome del Mono de Piloto", donde la publicidad ocupa todo el espacio existente. Pero igual que en la ropa de los pilotos si tiene sentido, en las webs referidas lo que provoca es una pérdida de la supuesta capacidad y utilidad que puede tener un determinado website, porque esta se pierde detrás de tantos banners de colores y movimiento, perdiendo a la larga (y según mi criterio) la efectividad que el proceso publicitario pueda tener.

Un Ferrari "tunejat" amb motor de maons

Hi havia una terra molt important al sud del nord, una terra que tenia una indústria tèxtil molt potent, una estructura empresarial familiar capdaventera, una generació preocupada per estudiar i millorar el que s'havia trobat, on la burgesia tenia un paper preferent, eren el Ferrari d'Espanya...

Però mira per on, tot canvia, i aquella terra, ara al nord del sud, abans tan important, va deixar-se seduïr per una filosofia de nous rics provinent de l'Estat, del país de les roses i les gavines. Sent tan babaus per deixar-se entabanar per l'or fàcil, l'estructura empresarial abans tan productiva va ser substituïda per milions de maons, i van canviar la generació amb seny per una generació basada en els piercings, els tatuatges, i els diners fàcils. Aquest Ferrari va ser tunejat canviant el motor potent que tenia per un amb maons, i "Sálvame Deluxe",... per quina autopista esperàven poder anar?.

Había una tierra muy importante en el sur del norte, una tierra con una industria textil muy potente, una estructura empresarial familiar adelantada, una generación preocupada por estudiar y mejorar lo que se había encontrado, y donde la burguesía tenía un papel preferente, eran el Ferrari de España...

Pero mira por donde, todo cambia, y aquella tierra, ahora en el norte del sur, antes tan importante, se dejó seducir por una filosofía de nuevos ricos que provenía del Estado, del país de las rosas y las gaviotas. Siendo tan tontos por dejarse engañar por el oro fácil, la estructura empresarial antes tan productiva fue sustituida por millones de ladrillos, y cambiaron la generación con sentido común por una generación basada en los piercings, los tatuajes, y el dinero facil. Este Ferrari fue tuneado cambiando el motor potente que tenía por uno con ladrillos y "Sálvame Deluxe",...por que autopista esperaban poder ir?.

Grup d'amics?

Tots nosaltres a la nostra vida hem tingut diversos grups d'amics, un quan coneix gent i troba afinitat i digue'm-ne "feeling", passa més temps i s'integra en un grup. No obstant, arriba un moment que els camins dels membres d'un grup es separen, i quan un no es troba a gust o ja no té aquesta afinitat, o bé els altres no respecten les teves idees, o tu les seves, al final acabes deixant aquest grup d'amics. Això és el que actualment pensa molta gent a Catalunya, si no se sent a gust en aquest "grup d'amics" que són les comunitats autònomes que conformen l'Estat, i aquest Estat no accepta com és l'"amiga" Catalunya, quin sentit té continuar amb aquest grup?, com a mínim cal plantejar-se la situació, no?

Todos nosotros en nuestra vida hemos tenido diferentes grupos de amigos, uno cuando conoce gente y encuentra afinidad y digamos "feeling", pasa más tiempo y se integra en un grupo. No obstante, llega un momento que los caminos de los miembros de un grupo se separan, y cuando uno no se encuentra a gusto o ya no tiene esta afinidad, o bien los otros no respetan tus ideas, o tú las suyas, al final acabas dejando este grupo de amigos. Esto es los que actualmente piensa mucha gente en Catalunya, si no se siente a gusto en este "grupo de amigos" que son las comunidades autónomas que conforman el Estado, y este Estado no acepta como es la "amiga" Catalunya, ¿qué sentido tiene continuar en este grupo?, como mínimo debería plantearse la situación, no?