Actualment, ens estem acostumant que en bombardegin a casa amb campanyes telefòniques per captar nous clients, amb les bústies plenes de publicitat, les portes i persianes cobertes d'enganxines d'empreses de manyans, a la televisió els anuncis duren més que els programes...
I a Internet, contemplem com hi han pàgines webs on la presència de banners és tan gran què quan saps de que va la web que has visitat t'has oblidat del perquè havies fet click al link.
Jo això li dic això el "Síndrome del Mono de Pilot", on la publicitat ocupa tot l'espai existent. Però igual que en la roba dels pilots si té sentit aixó, als webs esmentats el que fa és provocar una pèrdua de la suposada capacitat i utilitat que pot tenir un determinat website, perquè aquesta es perd darrera de tants banners de colors i de moviment, perdent a la llarga (i segons el meu criteri) l'efectivitat que el procés publicitari poguès tenir.
Actualmente, nos estamos acostumbrando a que nos bombardeen en casa con campañas telefónicas para captar a nuevos clientes, con los buzones llenos de de publicidad, las puertas y persianas cubiertas de pegatinas de cerrajeros, en la televisión los anuncios duran más que los programas...
Y en Internet, contemplamos como hay páginas web donde la presencia de banners es tan grande que cuando sabes de que va la web que has visitado te has olvidado de porqué había clicado en ese link.
Yo a esto le llamo el "Síndrome del Mono de Piloto", donde la publicidad ocupa todo el espacio existente. Pero igual que en la ropa de los pilotos si tiene sentido, en las webs referidas lo que provoca es una pérdida de la supuesta capacidad y utilidad que puede tener un determinado website, porque esta se pierde detrás de tantos banners de colores y movimiento, perdiendo a la larga (y según mi criterio) la efectividad que el proceso publicitario pueda tener.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada