El canvi ha començat...MAS PRESIDENT!!!

Catalunya, triomfant,tornarà a ser rica

I plena! Endarrera aquesta gent tan

Ufana i tan superba!

62 escons

1,198,010 vots

Benvingut President Mas, Catalunya l'esperava...

Fem pinya!

Hem d'estar molt orgullosos que els castells hagin estat escollits com a Patrimoni Cultural Immaterial de l'Humanitat per part de l'UNESCO perquè és una tradició molt nostra i perquè reflexa exactament el tipus de societat que som i que representem.

Un grup de moltes persones que s'ajuden entre elles i que fent pressió fan que l'estructura del castell aguanti, pinya, tronc, pom de dalt, terços, ...fins arribar a l'anxaneta que corona tota la estructura, tots tenen la seva funció pròpia, però tots tenen el mateix objectiu, carregar i descarregar el castell. Hi ha lloc per tothom, alts, baixos, prims, grassos, homes, dones, nens, sense importar origen i procedència, perquè tots treballen per fer un castell que resti a la retina de tothom. I això és Catalunya, un gran castell format per set milions de persones que fan de pinya, pom de dalt, i anxaneta, tots tenim la nostra funció al castell, tots som Catalunya, i tots hem de treballar per carregar i descarregar aquest enorme castell i que sigui admirat arreu del món. Tots els catalans formem part d'aquest Patrimoni de l'Humanitat que és la nostra terra, la nostra identitat.

Debemos estar muy orgullosos que los "castells" hayan sido elegidos como Patrimonio Cultural Inmaterial de la Humanidad por parte de la UNESCO porque es una tradición muy nuestra y porque refleja exactamente el tipo de sociedad que somos y que representamos.

Un grupo de muchas personas que se ayudan entre ellas y que haciendo presión hacen que la estructura del castillo aguante, "pinya", "tronc", "pom de dalt", "terços", ... hasta llegar al "anxaneta" que corona toda la estructura, todos tienen su función propia, pero todos tienen el mismo objetivo, cargar y descargar el castillo. Hay lugar para todos, altos, bajos, delgados, gordos, hombres, mujeres, niños, sin importar origen y procedencia, porque todos trabajan para hacer un "castell" que quede en la retina de todos. Y eso es Catalunya, un gran "castell" formado por siete millones de personas que hacen de "pinya", "pom de dalt",..., i "anxaneta", todos tenemos nuestra función en el "castell", todos somos Catalunya, y todos debemos trabajar para cargar y descargar este enorme "castell" y que sea admirado en todo el mundo. Todos los catalanes formamos parte de este Patrimonio de la Humanidad que es nuestra tierra, que es nuestra identidad.

El millor que li podia passar al català?

Es curiós que aquests dies en Mariano Rajoy hagi dit que el millor que li ha passat a la llengua catalana en els darrers anys de la seva història és el fet que en Benet XVI faci servir el català juntament amb el castellà a la visita que farà aquest cap de setmana a Barcelona. Segons Rajoy el problema de la llei de normalització linguística i l'ús de la llengua catalana de forma preferent per part de les diputacions i ajuntaments no ajuda a la convivència de les dues llengües.

Senyor Rajoy, vostè ens confirma el fet que hem de continuar fomentant la normalització del català, i perquè?, perquè continua vostè sense entendre res i el pitjor de tot és que no ho vol entendre.

Aniré per parts, el fet que en Benet XVI utilitzi el català no és merit de la gent com vostè, és merit de les institucions catalanes tan religioses com laiques i de la nostra societat en general, perquè aquest procès de normalització lingüística que amb el President Pujol vam potenciar a Catalunya ha aconseguit que l'ús del català sigui el que ha de ser, normal, i en aquest cas no és una excepció.

Segon, si fessim cas a les seves tèsis i no haguessim fomentat la normalització de la nostra pròpia llengua, li ben asseguro que la Seva Santitat solament utilitzaria el castellà, i segurament això si seria el pitjor que li podria passar a Catalunya.

Es curioso que estos días Mariano Rajoy haya dicho que lo mejor que le ha pasado a la lengua catalana en los últimos años de su historia es el hecho de que Benedicto XVI utilice el catalán junto con el castellano en la visita que hará este fin de semana en Barcelona. Según Rajoy el problema de la ley de normalización lingüística y el uso de la lengua catalana de forma preferente por parte de las diputaciones y ayuntamientos no ayuda a la convivencia de las dos lenguas.

Señor Rajoy, usted nos confirma el hecho de que debemos continuar fomentando la normalización del catalán, y ¿por qué?, porque sigue usted sin entender nada y lo peor de todo es que no lo quiere entender.

Iré por partes, el hecho de que Benedicto XVI utilice el catalán no es mérito de la gente como usted, es mérito de las instituciones catalanas tanto religiosas como laicas y de nuestra sociedad en general, porque este proceso de normalización lingüística que con el President Pujol se potenció en Cataluña ha conseguido que el uso del catalán sea lo que debe ser, normal, y en este caso no es una excepción.

Segundo, si hiciéramos caso a sus tesis y no hubieramos fomentado la normalización de nuestra propia lengua, le aseguro que Su Santidad sólo utilizaría el castellano, y seguramente eso si sería lo peor que le podría pasar en Cataluña.

Les 9 senyeres de l'Artur Mas

Per un partit com CIU on el nostre motor és Catalunya no podia ser més que aixó:

C A T A L U N Y A

1 2 3 4 5 6 7 8 9

Tantes senyeres com lletres té la nostra nació.

És una hipòtesi, però podria ser no?.

Potser el mes novè és setembre, per la diada, podria ser una altra.

També podria significar el nou (9) període de glòria que començarà pel nostre país un cop guanyades les eleccions, ...o també pot significar que anteposem el nostre país Catalunya al tripartit (9 senyeres per damunt de 9 sigles: P S C E R C I C V). La imaginació pot anar molt lluny, però solament podem felicitar a en David Madí per crear aquesta simbologia i que es parli d'ella.

Unnim Nacions?

Ja està bé que els partits polítics tractin a la ciutadania com a babaus!, ens volen fer creure que el món està dividit en gent de dretes i gent d'esquerres, com si la societat fos blanca o negra, del Barça o del Madrit, de la rosa o de la gavina.

Ja està bé senyors!, avui dia les idees polítiques de la gent estan basades en un matxambrat de moltes variables, idees i pensaments, i en aquest sentit el nacionalisme forma part d'aquesta mescolança d'idees. Per què dic això?, per què no té sentit que partits com ERC hagin format dos tripartits amb la excusa de fer governs d'esquerres contraposant a les seves idees catalanistes (així els ha anat), per què si volem tenim força, un dels eixos d'unió pot ser aquest, el nacionalisme (entenem nacionalismes com a sentiment de nació de les diferents CCAA's).

Bona prova d'això han sigut les iniciatives que en el seu moment es van portar a terme amb GALEUSCA, on nacionalisme gallec, basc i català es van unir diferents cops per anar junts davant d'Europa, llavors perquè no fer el mateix davant Espanya?. Mireu, a les darreres eleccions generals (2008), CIU va treure 775.000 vots, EAJ-PNV 303.000, ERC 296.000, BNG 209.000, CC-PNC 164.000 i Nai Bai 62.000, per tant, els diferents nacionalismes van arreplegar més d'1.800.000 vots (25 escons, el 7,5% dels vots)!. Si pensem que entre PSOE+IU, i PP hi ha una diferència entre un 4-8%, els nacionalistes podríem ser la clau de qualsevol govern a Madrid!.

I té la mateixa validesa, que fer coalicions per ser d'esquerres o per ser de dretes, o d'adalt o de sota, per què en el cas del tripartit, tots tres eren d'esquerres però uns tenen com a leifmotif la independència (ERC) quan altres pensen que aquesta és decadent (PSC-PSOE), o a Euskadi (coalició PSOE+PP: Esquerra+Dreta per anar contra nacionalisme), per tant totes les unions són bones i cap d'elles és excloent si trobem un objectiu comú: Reconeixement de les nacions i dels seus drets com a tal, i desaparició de l'Estat de les Autonomies com l'entenem avui.

Per tant, anar junts (UNNIM!) per aconseguir aquest objectiu comú, després cadascú a la seva nació ja decidirà si el govern ha de ser d'esquerres, o de dretes, del Barça o del Madrid...fem força tots junts i serà molt difícil aturar-nos.

¡Ya está bien que los partidos políticos traten a la ciudadanía como bobos!, Nos quieren hacer creer que el mundo está dividido en gente de derechas y gente de izquierdas, como si la sociedad fuera blanca o negra, del Barça o del Madrid, de la rosa o de la gaviota.

Ya está bien señores!, Hoy en día las ideas políticas de la gente están basadas en un encofrado de muchas variables, ideas y pensamientos, y en este sentido el nacionalismo forma parte de esta mezcla de ideas. ¿Por qué digo esto?, ¿Por qué no tiene sentido que partidos como ERC hayan formado dos tripartitos con la excusa de hacer gobiernos de izquierdas contraponiendo a sus ideas catalanistas (así les ha ido), por qué si queremos, ¡tenemos fuerza!, uno de los ejes de unión puede ser este, el nacionalismo (entendemos nacionalismos como sentimiento de nación de las diferentes CCAA's).

Buena prueba de ello han sido las iniciativas que en su momento se llevaron a cabo con GALEUSCA, donde nacionalismo gallego, vasco y catalán se unieron varias veces para ir juntos ante Europa, entonces ¿porqué no hacer lo mismo ante España ?. Mirad, en las últimas elecciones generales (2008), CiU sacó 775.000 votos, EAJ-PNV 303.000, ERC 296.000, BNG 209.000, CC-PNC 164.000 y Nai Bai 62.000, por lo tanto, los diferentes nacionalismos recogieron más de 1 .800. 000 votos (25 escaños, el 7,5% de los votos)!. Si pensamos que entre PSOE + IU, y PP hay una diferencia entre un 4-8%, los nacionalistas podríamos ser la clave de cualquier gobierno en Madrid!.

Y tiene la misma validez, que hacer coaliciones para ser de izquierdas o para ser de derechas, o de arriba o de abajo, en el caso del tripartito, los tres eran de izquierdas pero unos tienen como leifmotif la independencia (ERC) cuando otros piensan que esta es decadente (PSC-PSOE), o Euskadi (coalición PSOE + PP: Izquierda + Derecha para ir contra nacionalismo), por lo tanto todas las uniones son buenas y ninguna de ellas es excluyente si encontramos un objetivo común: Reconocimiento de las naciones y de sus derechos como tal, y desaparición del Estado de las Autonomías como lo entendemos hoy.

Por lo tanto, ir juntos (UNNIM!) Para lograr este objetivo común, después cada uno en su nación ya decidirá si el gobierno tiene que ser de izquierdas, o de derechas, del Barça o del Madrid ... hagamos fuerza todos juntos y será muy difícil pararnos.

Idea de Promoció - Pintxos gratis

L'altre dia mentres em prenia una cervesa d'una marca catalana molt coneguda, em van servir gratuitament una bosseta amb quatre ametlles, es tracta d'un partnership entre aquesta empresa i una altra, per consumir un número de cerveses et posen aquesta mini-tapeta gratis. La veritat vaig trobar la idea molt bona, però s'em va acudir que potser es podria desenvolupar millor i servir per captar mercat de la següent manera. He estat fent uns càlculs (amb preus del Makro, LIDL, Dia, Mercadona) i fer un pintxo de maionesa, tonyina sobre la meitat d'un tros de pa de motlle, aproximadament em sortia un cost de 0,05/0,10 cèntims d'euro. Per tant, si aquesta o altre marca cervesera desenvolupa una promoció on per beure la seva cervesa tens gràtis un pintxo (es poden fer d'altres varietats pel mateix preu), estic segur que molts bars s'omplirien de clients disposats a canviar de marca per un pintxo gràtis (i més a regions com Catalunya on el pintxo/tapa gràtis no és tradicional). Crec que podria ser una bona acció per captar quota de mercat i fidelitzar als establiments i clients.

El otro día mientras me tomaba una cerveza de una marca catalana muy conocida, me sirvieron gratuitamente una bolsita con cuatro almendras, se trata de un partnership entre esta empresa y otra, por consumir un número de cervezas te ponen esta mini-tapita gratis. La verdad encontré la idea muy buena, pero se me ocurrió que tal vez se podría desarrollar mejor y servir para captar mercado de la siguiente manera. He estado haciendo unos cálculos (con precios del Makro, LIDL, Día, Mercadona) y hacer un pincho de mayonesa, atún sobre la mitad de un trozo de pan de molde, aproximadamente me salía un coste de 0,05 / 0,10 céntimos de euro. Por tanto, si esta u otra marca cervecera desarrolla una promoción donde por beber su cerveza tienes gratis un pincho (se pueden hacer de otras variedades por el mismo precio), estoy seguro de que muchos bares se llenarían de clientes dispuestos a cambiar de marca por un pincho gratis (y más en regiones como Cataluña donde el pincho/tapa grátis no es tradicional). Creo que podría ser una buena acción para captar cuota de mercado y fidelizar a los establecimientos y clientes.

Omaggio Cossiga

Sempre mi son valutato me stesso come uno che conosceva abbastanza bene l'Italia e tutto quello che riguarda questo grande paese. Purtroppo, una volta in più, mi rendo conto che non so neanche un cinque percento di quello che pensavo, in questo senso, quando abitavo a Pisa nel 1995 e poi negli anni che son venuti dopo, avevo sentito migliaie di volte il nome di Cossiga, come Presidente della Repubblica. Comunque, non sempre piaceva tutti, come di solito, accade sempre con tutti i politici secondo il colore che rappresentano, ma l'altro ieri ho sentito che Cossiga si è andato via per sempre nella città dove da tanti anni fa abitava, Roma. E come sicuramente sempre si ripete la stessa storia, son saliti diversi fatti de la sua vita che per la maggioranza di noi, qui a Catalunya, sconoscevamo profondamente. Francesco Cossiga, ha difeso quelli paesi senza Stato come la sua Sardegna, ed è diventato un forte amico del nostro paese quando si è posizionato davanti tutti i forum europei ed internazionali accanto la nostra realtà nazionale, e l'autodeterminazione dei popoli, questa fratellanza rimarrà eternamente, grazie Presidente Cossiga.

Sempre m'he considerat com algú que coneixia molt bé Itàlia i tot allò relacionat amb aquest gran país. Lamentablement, una vegada més, m'adono que no conec ni un cinc per cent del que pensava, en aquest sentit, quan jo vivia a Pisa al 1995 i durant els anys que van venir després, vaig escoltar milers de vegades el nom de Cossiga com a President de la República. No obstant això, no sempre va agradar a tothom, com sempre passa amb tots els polítics segons el color que representen, però l'altre dia vaig saber que Cossiga havia marxat per sempre a la ciutat on va viure durant molts anys, Roma. I com segurament sempre es repeteix la mateixa història, han sortit a la llum diferents esdeveniments de la seva vida desconeguts per a la majoria de tots nosaltres aquí a Catalunya. Francesco Cossiga, ha defensat sempre aquells països sense estat com la seva Sardenya, i es va convertir en un ferm amic del nostre país quan es va posar al nostre cantó davant de tots els fòrums europeus i internacionals defensant la nostra realitat nacional i l'autodeterminació dels pobles, aquesta germanor serà ja eterna, Gràcies President Cossiga.

Confecciono un vestit o preferixo anar nu?

Tots sabem que a Espanya sempre s'han desenvolupat unes polítiques d'ocupació més d'estil diguem-ne social, tant quan governaven els de la gavina com ara els de la rosa. Quan dic polítiques socials em refereixo que la base de la protecció a l'empleat ha estat basada sempre en subsidis o "ajuts" econòmics als desocupats en base a la seva cotització laboral. Això està bé quan està prou justificat, però el que ha provocat és la creació d'una cultura en certa gent (no tota es clar, no generalitzo) en la qual l'atur es veu com unes vacances pagades durant un temps. Qui no ha sentit dir? Com tinc dos anys d'atur, m'ho prendrè amb tranquil·litat el buscar feina. Per això és necessari crear un sistema de subsidi de l'atur basat en la variabilitat de causes que l'han provocat, igual que existeix variabilitat entre les persones: no és el mateix un senyor que durant dos anys no ha buscat feina o que ha refusat altres perque amb el seu màster no podia rebaixar-se a fer qualsevol cosa, que el senyor de cinquanta anys que per la seva edat l'han refusat de totes les feines que s'ha presentat.

Fins aquí el foment a l'empleat, però, no hem de dir res de foment a l'ocupació?, i qui dona ocupació?, les empreses. Perquè no crear un subsidi, subvenció o ajut (com vulgueu dir-li) per a que les empreses del nostre país no tanquin?, perquè en aquells casos on existeix viabilitat empresarial, en comptes de fer una política a posteriori no la fem preventiva?. Aquesta seria assumint l'Estat part del sou dels empleats i que aquest fos pagat per aquest mateix Estat (és un subsidi també, però a canvi de productivitat). Potser no totes les empreses es salvarien, però més que ara segur, el teixit empresarial és el vestit d'un país, sense aquest el país es troba nu i desprotegit pel futur.

Todos sabemos que en España siempre se han desarrollado unas políticas de empleo más de estilo digamos social, tanto cuando gobernaban los de la gaviota como los de la rosa. Cuando digo políticas sociales me refiero a que la base de la protección al empleado se ha basado siempre en subsidios o "ayudas" económicas a los desempleados en base a su cotización laboral. Esto está bien cuando está suficientemente justificado, pero lo que ha provocado es la creación de una cultura en cierta gente (no toda claro, no generalizo) en la que el desempleo se ve como unas vacaciones pagadas durante un tiempo. ¿Quién no ha oído decir? Como tengo dos años de paro, me lo tomaré con tranquilidad al buscar trabajo. Por eso es necesario crear un sistema de subsidio del paro basado en la variabilidad de causas que lo han provocado, al igual que existe variabilidad entre las personas: no es lo mismo un señor que durante dos años no ha buscado trabajo o que ha rechazado otros porque con su máster no podía rebajarse a hacer cualquier cosa, que el señor de cincuenta años que por su edad lo han rechazado de todos los trabajos a los que se ha presentado.
Hasta aquí el fomento al empleado, pero, ¿no debemos decir nada sobre crear fomento para el empleo?, y ¿quién da empleo?, las empresas. ¿Por qué no crear un subsidio, subvención o ayuda (como queráis decirle) para que las empresas de nuestro país no cierren?, ¿Por qué en aquellos casos donde existe viabilidad empresarial, en vez de hacer una política a posteriori no la hacemos preventiva? . Esta sería asumiendo el Estado parte del sueldo de los empleados y que éste fuera pagado por el mismo Estado (es un subsidio también, pero a cambio de productividad). Quizá no todas las empresas se salvarían, pero más que ahora seguro, el tejido empresarial es el traje de un país, sin éste el país se encuentra desnudo y desprotegido para el futuro.

Orgullós

Ahir a Barcelona, el poble de Catalunya va sortir al carrer, més d'un milió de catalanes i catalans, de tots els colors i ideologies, del nord, del sud, de tot arreu, per dir, PROU!, NOSALTRES DECIDIREM EL NOSTRE FUTUR (sigui quin sigui).

Jo, desgraciadament no hi era, estava de viatge i no vaig poder assistir-hi, us diré una cosa, estic fora de Catalunya, i aquí no ens entenen ni ens volen entendre, per tant, he pres una decisió i és no parlar més de política.

M'explico, per un cantó, no val la pena parlar degut que no arribarrem mai a cap punt de trobada ni d'entesa, i per cert "respecte" a la terra on estic viatjant i em trobo, per l'altre cantó penso...ja s'ho trobaran, nosaltres el que hem de fer és treballar i treballar amb un objectiu comú, arribar fins al final sense fer soroll, aixequem el nostre país i quan arribi el moment donem l'"estocada".

Uns diuen que 56.000 assistents, altres mitjans de comunicació s'empenyen en fer-nos veure que avui a la Plaça d'Espanya de Barcelona hi ha més gent seguint la "roja" que ahir al Passeig de Gràcia, sincerament ja no hem preocupa, després d'ahir, ja no hem preocupa, ara ja no...JA S'HO TROBARAN, nosaltres a lo nostre. Estic orgullós del poble de Catalunya i ho haig de dir fort i clar.

El màrqueting més enllà de Harvard.

Tots sabem que a Harvard, l'IESE i altres escoles importants de negocis els agrada estudiar casos d'empreses amb èxit, qui no ha sentit a parlar d'Apple, Google, Inditex?, sembla que darrerament Mercadona,etc,... Però existeix un màrqueting més enllà de les grans corporacions, un màrqueting més diguem-ne de "pà sucat amb oli", més de carrer, però igualment efectiu i digne d'estudi.

Un d'aquests casos m'el vaig trobar en un dels meus viatges per Astúries, on hi ha un restaurant de menjar "criollo" situat a les afores d'Oviedo (on per cert es menja molt bé), doncs segons em van explicar, quan el van obrir fa més de deu anys, el propietari va idear la següent estratègia de captació de mercat. Aquest bon senyor, es va plantejar, com fer que els cotxes que passen per davant d'aquesta "casona" s'aturessin, i el seu "target" escollís el seu negoci abans que la resta de la competència existent a la zona?. Doncs fàcil, davant del negoci, al descampat habilitat com a pàrquing, va aparcar un munt de cotxes adquirits a una deixalleria (desconec si comprats, llogats, deixats...). D'aquesta manera, quan un va a menjar on para? on no hi ha ningú? (per alguna cosa serà), o preferim aturar-nos i provar sort on no hi ha lloc per aparcar perquè està plé? (per preu, per qualitat, però alguna cosa tindrà). Resultat de l'iniciativa: Èxit total.

Todos sabemos que en Harvard, el IESE y otras escuelas importantes de negocios els gusta estudiar casos de empresas con éxito, ¿quien no ha oído hablar de Apple, Google, Inditex?, parece que últimamente Mercadona,etc,... Pero existe un márketing más allá de las grandes corporaciones, un márketing más digamos de "pà sucat amb oli", más de calle, pero igualmente efectivo y digno de estudio.

Uno de estos casos me lo encontré en uno de mis viajes por Asturias, donde hay un restaurante de comida "criolla" situado a las afueras de Oviedo (donde por cierto se come muy bien), pues según me explicaron, cuando lo abrieron hace más de diez años, el propietario ideó la siguiente estrategia de captación de mercado. Este buen señor, se planteo como hacer que los coches que pasan por delante de esta "casona" se parasen, y su "target" eligiera su negocio antes que al resto de la competencia existente en la zona?. Pues fácil, delante del negocio, en el descampado habilitado como aparcamiento, estacionó un montón de coches adquiridos a una chatarrería (desconozco si comprados, alquilados, prestados...). De esta manera, cuando uno va a comer ¿dónde para? ¿dónde no hay nadie? (por algo será), o ¿preferimos pararnos y probar suerte donde no hay sitio para aparcar porque está lleno? (por precio, por calidad, pero algo tendrá). Resultado de la iniciativa: Éxito total.

Suport a la manifestació pel nostre futur

El proper dissabte dia 10 de juliol de 2010, estem tots cridats a la manifestació per defensar la nostra voluntat violada per la gent de la gavina i quatre jutges del segle passat. Jo, desgraciadament, no podré assistir-hi, estic de viatge fora de Catalunya, però sense dubte hi seré en l'ànima i seguiré als mitjans de comunicació aquest acte de reivindicació nacional i popular. Ha arribat el moment de dir que, igual que jo a un senyor de Salamanca no li dic com s'ha de sentir ni què ha de ser, no podem permetre que uns senyors de fora de Catalunya ens diguin qui som i què hem de ser. Els catalans sigui quina sigui la decisió a prendre sobre el nostre futur, regionalisme o Comunitat Autònoma, federalisme, o independència, la hem de decidir la gent que vivim i treballem a Catalunya, ningú més. Per tant, dono suport clarament, SOM UNA NACIÓ I TENIM DRET A DECIDIR.

Atila al país dels uns, dels altres i dels de més enllà.

Ara amb la sentència sobre l'Estatut, que d'altra banda ja ens esperàvem, tot un seguit de reaccions estan sortint arreu, uns parlen de desafecció, altres d'independència, altres d'unitat,...

Però per mi, i encara que en el meu ideari comença a agafar forma el concepte autodeterminació i independència, qui més seny està posant és l'Artur Mas. Seny perquè, què és millor lluitar per una independència immediata de Catalunya sobre un país arrasat per Atila i els seus uns amb una rosa a la mà? on l'atur, la manca de competitivitat, la manca de projecte i de força de futur és el que ens trobem en aquest petit regne desolat. No cal primer reconstruir la nació?, recuperar el seny i l'empenta catalana?, l'orgull de ser emprenedors?, recuperar el terreny perdut?, que els catalans tinguin feina?, que les indústries siguin competitives?, que la R+D+I siguin l'enveja de tot l'Estat?, que tornin a dependre de nosaltres?. Sota aquesta premisa és quan ens podem plantejar ser independents en cas que el poble així ho consideri, donant un cop dos cops i ben forts, donant cops de falç!

Ahora con la sentencia sobre el Estatuto, que ya esperábamos, un montón de reacciones han salido de todos los sitios, unos hablan de desafección, otros de independencia, otros de unidad,...

Pero para mí, y aunque en mi ideario empieza a coger forma el concepto autodeterminación e independencia, quien más sentido está poniendo en todo esto es Artur Mas. Sentido porque, ¿Qué es mejor luchar por una independencia inmediata de Catalunya sobre un país arrasado por Atila y sus unos (sin h), con la rosa en la mano?, donde el paro, la falta de competitividad, la falta de proyecto y de fuerza de futuro es lo que nos encontramos en este pequeño reino desolado. ¿No es necesario primero reconstruir la nación?, ¿recuperar el sentido y el empuje catalán?, ¿el orgullo de ser emprendedores?, ¿recuperar el terreno perdido?, ¿qué los catalanes tengan trabajo?, ¿qué las industrias sean competitivas?, ¿qué el I+D+I sean la envidia de todo el Estado?, ¿qué vuelvan a depender de nosotros?. Bajo esta premisa es cuando nos podemos plantear ser independientes si el pueblo así lo considera, dando un golpe dos veces y bien fuertes, ¡dando golpes de hoz!.

Síndrome Web del "Mono de Pilot"

Actualment, ens estem acostumant que en bombardegin a casa amb campanyes telefòniques per captar nous clients, amb les bústies plenes de publicitat, les portes i persianes cobertes d'enganxines d'empreses de manyans, a la televisió els anuncis duren més que els programes...

I a Internet, contemplem com hi han pàgines webs on la presència de banners és tan gran què quan saps de que va la web que has visitat t'has oblidat del perquè havies fet click al link.

Jo això li dic això el "Síndrome del Mono de Pilot", on la publicitat ocupa tot l'espai existent. Però igual que en la roba dels pilots si té sentit aixó, als webs esmentats el que fa és provocar una pèrdua de la suposada capacitat i utilitat que pot tenir un determinat website, perquè aquesta es perd darrera de tants banners de colors i de moviment, perdent a la llarga (i segons el meu criteri) l'efectivitat que el procés publicitari poguès tenir.

Actualmente, nos estamos acostumbrando a que nos bombardeen en casa con campañas telefónicas para captar a nuevos clientes, con los buzones llenos de de publicidad, las puertas y persianas cubiertas de pegatinas de cerrajeros, en la televisión los anuncios duran más que los programas...

Y en Internet, contemplamos como hay páginas web donde la presencia de banners es tan grande que cuando sabes de que va la web que has visitado te has olvidado de porqué había clicado en ese link.

Yo a esto le llamo el "Síndrome del Mono de Piloto", donde la publicidad ocupa todo el espacio existente. Pero igual que en la ropa de los pilotos si tiene sentido, en las webs referidas lo que provoca es una pérdida de la supuesta capacidad y utilidad que puede tener un determinado website, porque esta se pierde detrás de tantos banners de colores y movimiento, perdiendo a la larga (y según mi criterio) la efectividad que el proceso publicitario pueda tener.

Un Ferrari "tunejat" amb motor de maons

Hi havia una terra molt important al sud del nord, una terra que tenia una indústria tèxtil molt potent, una estructura empresarial familiar capdaventera, una generació preocupada per estudiar i millorar el que s'havia trobat, on la burgesia tenia un paper preferent, eren el Ferrari d'Espanya...

Però mira per on, tot canvia, i aquella terra, ara al nord del sud, abans tan important, va deixar-se seduïr per una filosofia de nous rics provinent de l'Estat, del país de les roses i les gavines. Sent tan babaus per deixar-se entabanar per l'or fàcil, l'estructura empresarial abans tan productiva va ser substituïda per milions de maons, i van canviar la generació amb seny per una generació basada en els piercings, els tatuatges, i els diners fàcils. Aquest Ferrari va ser tunejat canviant el motor potent que tenia per un amb maons, i "Sálvame Deluxe",... per quina autopista esperàven poder anar?.

Había una tierra muy importante en el sur del norte, una tierra con una industria textil muy potente, una estructura empresarial familiar adelantada, una generación preocupada por estudiar y mejorar lo que se había encontrado, y donde la burguesía tenía un papel preferente, eran el Ferrari de España...

Pero mira por donde, todo cambia, y aquella tierra, ahora en el norte del sur, antes tan importante, se dejó seducir por una filosofía de nuevos ricos que provenía del Estado, del país de las rosas y las gaviotas. Siendo tan tontos por dejarse engañar por el oro fácil, la estructura empresarial antes tan productiva fue sustituida por millones de ladrillos, y cambiaron la generación con sentido común por una generación basada en los piercings, los tatuajes, y el dinero facil. Este Ferrari fue tuneado cambiando el motor potente que tenía por uno con ladrillos y "Sálvame Deluxe",...por que autopista esperaban poder ir?.

Grup d'amics?

Tots nosaltres a la nostra vida hem tingut diversos grups d'amics, un quan coneix gent i troba afinitat i digue'm-ne "feeling", passa més temps i s'integra en un grup. No obstant, arriba un moment que els camins dels membres d'un grup es separen, i quan un no es troba a gust o ja no té aquesta afinitat, o bé els altres no respecten les teves idees, o tu les seves, al final acabes deixant aquest grup d'amics. Això és el que actualment pensa molta gent a Catalunya, si no se sent a gust en aquest "grup d'amics" que són les comunitats autònomes que conformen l'Estat, i aquest Estat no accepta com és l'"amiga" Catalunya, quin sentit té continuar amb aquest grup?, com a mínim cal plantejar-se la situació, no?

Todos nosotros en nuestra vida hemos tenido diferentes grupos de amigos, uno cuando conoce gente y encuentra afinidad y digamos "feeling", pasa más tiempo y se integra en un grupo. No obstante, llega un momento que los caminos de los miembros de un grupo se separan, y cuando uno no se encuentra a gusto o ya no tiene esta afinidad, o bien los otros no respetan tus ideas, o tú las suyas, al final acabas dejando este grupo de amigos. Esto es los que actualmente piensa mucha gente en Catalunya, si no se siente a gusto en este "grupo de amigos" que son las comunidades autónomas que conforman el Estado, y este Estado no acepta como es la "amiga" Catalunya, ¿qué sentido tiene continuar en este grupo?, como mínimo debería plantearse la situación, no?