Cercar en aquest blog

Sóc com sóc, i tu qui ets?

Fa temps que li dono voltes al mateix, potser hauria de ser diferent, potser hauria de ser millor, potser hauria de ser més intel·ligent, potser hauria de ser més diplomàtic, potser...però sóc com sóc, i aquest és el primer pas que un ha de saber de si mateix. Això no vol dir que siguem els mateixos tota la vida, degut que un apren dels errors (no sempre) i tot plegat li ajuda a canviar, però sempre has d'acceptar que no ets el que eres ahir, ni tampoc el que seràs demà,...ets qui ets.

Hace tiempo que le doy vueltas a lo mismo, quizás debería ser diferente, quizás debería ser mejor, quizás debería ser más inteligente, quizás debería ser más diplomático, quizás...pero soy como soy, y este es el primer paso que uno debe saber de si mismo. Esto no quiere decir que seamos los mismos toda la vida, debido a que uno aprende de los errores (no siempre), esto te ayuda a cambiar, pero siempre debes aceptar que no eres quien eras ayer, ni tampoco quien serás mañana,...eres quien eres.

dijous, 19 d’agost del 2010

Omaggio Cossiga


Sempre mi son valutato me stesso come uno che conosceva abbastanza bene l'Italia e tutto quello che riguarda questo grande paese. Purtroppo, una volta in più, mi rendo conto che non so neanche un cinque percento di quello che pensavo, in questo senso, quando abitavo a Pisa nel 1995 e poi negli anni che son venuti dopo, avevo sentito migliaie di volte il nome di Cossiga, come Presidente della Repubblica. Comunque, non sempre piaceva tutti, come di solito, accade sempre con tutti i politici secondo il colore che rappresentano, ma l'altro ieri ho sentito che Cossiga si è andato via per sempre nella città dove da tanti anni fa abitava, Roma. E come sicuramente sempre si ripete la stessa storia, son saliti diversi fatti de la sua vita che per la maggioranza di noi, qui a Catalunya, sconoscevamo profondamente. Francesco Cossiga, ha difeso quelli paesi senza Stato come la sua Sardegna, ed è diventato un forte amico del nostro paese quando si è posizionato davanti tutti i forum europei ed internazionali accanto la nostra realtà nazionale, e l'autodeterminazione dei popoli, questa fratellanza rimarrà eternamente, grazie Presidente Cossiga.

Sempre m'he considerat com algú que coneixia molt bé Itàlia i tot allò relacionat amb aquest gran país. Lamentablement, una vegada més, m'adono que no conec ni un cinc per cent del que pensava, en aquest sentit, quan jo vivia a Pisa al 1995 i durant els anys que van venir després, vaig escoltar milers de vegades el nom de Cossiga com a President de la República. No obstant això, no sempre va agradar a tothom, com sempre passa amb tots els polítics segons el color que representen, però l'altre dia vaig saber que Cossiga havia marxat per sempre a la ciutat on va viure durant molts anys, Roma. I com segurament sempre es repeteix la mateixa història, han sortit a la llum diferents esdeveniments de la seva vida desconeguts per a la majoria de tots nosaltres aquí a Catalunya. Francesco Cossiga, ha defensat sempre aquells països sense estat com la seva Sardenya, i es va convertir en un ferm amic del nostre país quan es va posar al nostre cantó davant de tots els fòrums europeus i internacionals defensant la nostra realitat nacional i l'autodeterminació dels pobles, aquesta germanor serà ja eterna, Gràcies President Cossiga.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Web Statistics