Cercar en aquest blog

Sóc com sóc, i tu qui ets?

Fa temps que li dono voltes al mateix, potser hauria de ser diferent, potser hauria de ser millor, potser hauria de ser més intel·ligent, potser hauria de ser més diplomàtic, potser...però sóc com sóc, i aquest és el primer pas que un ha de saber de si mateix. Això no vol dir que siguem els mateixos tota la vida, degut que un apren dels errors (no sempre) i tot plegat li ajuda a canviar, però sempre has d'acceptar que no ets el que eres ahir, ni tampoc el que seràs demà,...ets qui ets.

Hace tiempo que le doy vueltas a lo mismo, quizás debería ser diferente, quizás debería ser mejor, quizás debería ser más inteligente, quizás debería ser más diplomático, quizás...pero soy como soy, y este es el primer paso que uno debe saber de si mismo. Esto no quiere decir que seamos los mismos toda la vida, debido a que uno aprende de los errores (no siempre), esto te ayuda a cambiar, pero siempre debes aceptar que no eres quien eras ayer, ni tampoco quien serás mañana,...eres quien eres.

dimecres, 15 de juny del 2011

Jo també estic Indignat!!!

Després de diversos mesos sense fer cap comentari, després d'un temps que no tenia res per aportar, avui m'han donat una raó, una motivació, una justificació, una indignació.

I és que el que ha succeït avui a Barcelona és motiu suficient per formar part d'un nou moviment, els indignats dels indignats, del qual hem sento partícep.

Aquesta part de la població que en un principi semblava que reivindicaven idees de canvi que podien ser compartides o no, justes o no, però en tot cas idees per discutir entre tots i trobar solucions justes, van voler continuar la seva reivindicació, dia darrera dia, setmana darrera setmana, guanyant força en el sentit violent i perdent-la en el sentit just.
He vist com els primers dies, aquest moviment estava format per gent molt hetereogènia, no obstant però en les darreres setmanes han estat substituits per Okupes i Antisistema,... amagats sota la bandera dels Indignats, i el pitjor de tot és que aquest moviment no ha fet el suficient per fer fora a aquests individus que des de fa cert temps embruten la enriquidora societat catalana amagats sota qualsevol bandera que els interessi.

A mi no en representen, ni tan sols són majoria encara que s'hagin alçat com la "veu del poble", però de quin poble?, no dels milions de persones que van exercir el seu dret democràtic en les darreres eleccions, per tant no de l'autèntica veu del poble.

Si tenen inquietuds, si tenen idees, són benvingudes, una societat per enriquir-se ha de fomentar el canvi, sigui o no crític, però existeixen eines per fer-ho i no acampant en espais públics perjudicant a la majoria, però no utilitzant la violència contra els que han estat escollits de veritat pel poble, i per això estic al costat d'aquest govern.

S'ha acabat la impunitat d'aquests suposats "indignats" contra tot, d'aquests suposats "indignats" pel sistema, o millor dit d'aquests que a més d'un ens indignen amb el seu comportament. Els autèntics, els que van començar el moviment haurien de donar un pas endevant i utilitzar la democràcia per reivindicar les seves idees que poden sumar, però mentrestant estaré al cantó del primer govern seriós que hem tingut des de fa uns anys, un govern que arrisca el seu tarannà envers el benefici de Catalunya, envers els que també d'una manera o altra estem indignats amb el que hem vist en els darrers anys al govern de Catalunya.

¡YO TAMBIÉN ESTOY INDIGNADO!

Tras varios meses sin hacer ningún comentario, después de un tiempo que no tenía nada para aportar, hoy me han dado una razón, una motivación, una justificación, una indignación.

Y es que lo que ha sucedido hoy en Barcelona es motivo suficiente para formar parte de un nuevo movimiento, los indignados por los indignados, del que me siento partícipe.

Esta parte de la población que en un principio parecía que reivindicaban ideas de cambio que podían ser compartidas o no, justas o no, pero en todo caso ideas para discutir entre todos y encontrar soluciones justas, quisieron continuar su reivindicación, día tras día , semana tras semana, ganando fuerza en el sentido violento y perdiéndola en el sentido justo.
He visto como los primeros días, este movimiento estaba formado por gente muy hetereogénea, sin embargo en las últimas semanas han sido sustituidos por Okupas y Antisistema, ... escondidos bajo la bandera de los Indignados, y lo peor de todo es que este movimiento no ha hecho lo suficiente para echar a estos individuos que desde hace cierto tiempo ensucian la enriquecedora sociedad catalana escondidos bajo cualquier bandera que les interese en cada momento.

A mí no representan, ni siquiera son mayoría aunque se hayan alzado como la "voz del pueblo", ¿pero de qué pueblo?, No de los millones de personas que ejercieron su derecho democrático en las últimas elecciones, por lo tanto no de la auténtica voz del pueblo.

Si tienen inquietudes, si tienen ideas, son bienvenidas, una sociedad para enriquecerse debe fomentar el cambio, sea o no crítico, pero existen herramientas para hacerlo y no acampando en espacios públicos perjudicando a la mayoría, pero no utilizando la violencia contra los que han sido escogidos de verdad por el pueblo, y por eso estoy al lado de este gobierno.

Se acabó la impunidad de estos supuestos "indignados" contra todo, de estos supuestos "indignados" por el sistema, o mejor dicho de esos que a más de uno nos indignan con su comportamiento. Los auténticos, los que empezaron el movimiento deberían dar un paso adelante y utilizar la democracia para reivindicar sus ideas que pueden sumar, pero mientras tanto estaré al lado del primer gobierno serio que hemos tenido desde hace unos años, un gobierno que arriesga su talante por el beneficio de Cataluña, por los que también de una manera u otra estamos indignados con lo que hemos visto en los últimos años al gobierno de Cataluña.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Web Statistics